jueves, 31 de enero de 2019

JORDI GARRIGÓS ... fa 10 anys alumne de 2n de Batxillerat al nostre centre, ara ja és METGE.


No hi ha millor record que aquell que roman al pensament després de tants anys. Això és el primer que vaig pensar quan Paco em va proposar escriure un breu text en record d'aquell any 2009 i per celebrar els 10 anys de la creació del blog d'Educació Física a l'IES Sivera Font. Sóc Jordi Garrigós Cucarella, exalumne de l'IES Sivera Font, i també del professor Paco Micó. Abans que res, voldria dir que el fet que aquest projecte estiga actiu i més viu que mai, m'ompli d'orgull. Un orgull humil i agradable, diluït amb la distància temporal, però amb el plaer de compartir-lo amb persones que aprecie molt. El projecte es va iniciar al meu any de 2º de Batxiller, a una hora de classe d’Educació Física aparentment rutinària, submergida al remolí d’emocions i responsabilitats que sempre anticipa les proves d’accés a la Universitat. Potser hauríem d’haver intuït, pel caràcter de Paco i per la seua dinàmica pedagògica, que aquella hora de classe, en realitat, no anava a tindre res de rutinària. Recorde el moment exacte en el qual Paco ens va proposar una idea que fins al moment ningú tenia al cap. Fer un blog de l'assignatura? Alguns companys es miraren de reüll estranyats i d'altres l’escoltarem entusiasmats. Hem de tindre en compte que, en aquell temps i a diferència de hui, la tecnologia i les xarxes socials no estaven implementades a la quotidianitat; l'ús n’era molt menys freqüent i a pocs llocs s'utilitzava com a eina de formació; era quelcom, com a mínim, innovador. Crec que aquest caràcter pioner va ser una de les raons per les quals el projecte em va generar tanta il·lusió, i de seguida em vaig capficar en la feina. Amb la direcció de Paco vaig registrar el blog i vaig fer el primer post amb una breu presentació, sense saber ben bé com fer-ho, però també ignorant que aquest seria el primer de molts posts que faríem, en un projecte que eixiria endavant amb la participació de tots els companys i companyes. Mentre escric aquestes paraules he tornat al blog i, mare meua quin canvi! Més de 40 publicacions per any, col·laboració directa de moltíssimes alumnes, records fotogràfics d'activitats esportives i culturals, classes, treballs i una llarga llista d'entrades que mostren una realitat: la idea de Paco va funcionar i molt bé. No sols el plantejament inicial del blog era factible, sinó també s’ha arribat a convertir en una part més de l'assignatura, completament integrat en l’esdevenir del pla d’estudis. No remarcaré la importància de l'existència d'aquesta eina, però potser sí que em caldria dir que és una peça fonamental a un món globalitzat i immers en les noves tecnologies com és el que en el que vivim. Per tant, considereu-vos satisfets d'haver participat en un projecte com aquestinnovador al seu moment de creació i d’actualitat hui en dia, que respon a les necessitats d’un alumnat en contínua transformació. Aquesta realitat no haguera sigut possible sense Paco, per la idea inicial pròpia, però sobretot per encoratjar-nos a crear-la. Amb la constància i les ganes de treballar, que de ben segur no ha perdut al llarg dels anys, ha aconseguit mantenir viu el projecte i omplir-ho de contingut divers i d'alta qualitat. He de confessar que sempre tinc al record a Paco dins de l'enyorança d'aquells anys. Va representar per a mi un professor exigent, que ens va obrir nous camins, ens va proporcionar moltíssimes activitats que ens estimulaven com a alumnes i ens educà en valors i integritat, fent-nos créixer com a persones. Hui en dia, quan ens retrobem i recordem aquells anys, sempre m'acomiade pensant en la sort que vaig tindre de cursar aquella assignatura per acabar la meua etapa a l'institut. L'Educació Física va ser molt més que una part curricular centrada en l'esport: va ser formació en majúscules, va sersenderisme, arts escèniques, conèixer el nostre territori, cooperació i companyonia, integració i respecte, i moltes altres coses que em deixen aquest record tan bonic que vos intente transmetre ací. Actualment sóc metge a l'Hospital de Sagunt i al Centre de Salut Port de Sagunt II. Estic realitzant l'especialitat de Medicina de Família i Atenció comunitària, i tant a les Urgències de l'hospital com a la consulta d'Atenció Primària m'agrada transmetre als meus pacients la importància de l'esport en la prevenció de malalties, sobretot com a factor protector en les patologies cardiovasculars. Crec fermament que part d'aquesta tasca preventiva insistent ve donada per la formació que em va deixar l'assignatura d'Educació Física, sota el mestratge de Paco. M'agradaria donar l'enhorabona i felicitar tant a Paco com a tots i totes les alumnes que han treballat i estan treballant per mantenir més viu que mai aquest llarg projecte. Una abraçada ben gran.

JORDI GARRIGÓS

lunes, 28 de enero de 2019

E-sports, són esports ? ...tenen cabuda dins del currículum de l'Educació Física ?

https://www.e-sportszone.com/jugador-profesional-videojuegos-profesion-oficial-china/div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">

https://www.superdeporte.es/esports/2019/01/29/esports-consola-siguen-creciendo/400982.html



https://as.com/esports/2016/09/16/portada/1473981525_248613.html


¿Qué videojuegos son considerados esport?

No todos los videojuegos tienen el rango de deporte electrónico. De hecho, entre los millones de juegos que hay, apenas una decena son considerados esports y todos ellos deben cumplir una serie de condiciones específicas que, en esencia, son las siguientes:
  • El juego permite el enfrentamiento directo entre dos o más participantes.
  • Los jugadores compiten en igualdad de condiciones, siendo la victoria exclusivamente determinada por la habilidad de estos.
  • Existen ligas y competiciones oficiales reguladas con reglas y formadas por equipos y jugadores profesionales.
  • Goza de popularidad y de ser competitivo. Es decir, cuenta con miles de personas jugando y medios de comunicación retransmiten las competiciones.

  • Debe promover el afán de superación.

El debate sobre si son deporte es un tanto polémico pero para los expertos está claro, lo son. Gobiernos como el estadounidense o alemán reconocen a los jugadores profesionales de videojuegos como atletas y el Comité Olímpico Coreano ha concedido el rango de deporte olímpico a los esports. La concepción de que es necesario un esfuerzo físico para que algo sea considerado deporte es un malentendido común. El ajedrez y el póker son reconocidos como deporte. Pero no hace falta irse tan lejos, existen los ejemplos del tiro olímpico o el billar, donde el factor mental es lo que marca la diferencia.

Extracte de la notícia apareguda en AS el 16/9/2016

miércoles, 23 de enero de 2019

Jo també estava fa 10 anys ... IGNACIO PAREJA

El passat dimarts 15 de Gener de 2019 es compliren deu anys d’un record inesborrable, que al mateix temps es va produir en un moment crucial del curs acadèmic 2008-2009, la finalització dels meus estudis de 2n de Batxillerat a l’I.E.S. Sivera Font de Canals.Aquell fet dut a terme a la meua àrea preferida, sens dubte! a Educació Física, va fer que tots i cadascuns dels moments ben carregats d’exercici físic-esportiu, amistats i aprenentatges a nivell teòric i pràctic quedaren emmarcats, per sempre, en un món digital que quasi sense adonar-nos, agafaria una repercussió de caràcter internacional dins de l’àmbit educatiu. Ens endinsàvem en una nova era denominada TIC, tecnologies de la informació i la comunicació. Però... com podríem uns/es alumnes amb tan sols 17 anys mostrar a qualsevol altre centre, als amics o inclòs a les nostres famílies tot el que estàvem portant a terme a l’única assignatura optativa que teníem aquell any? Crec recordar bé, que eixe dijous la classe d’E.F. no la vàrem poder fer al pati per la pluja intensa que queia durant tot el matí, ni tampoc al gimnàs del institut ocupat en l’hora que m’estic referint per un altre grup de Secundària, de manera que ens trobàvem a la biblioteca on eixe mateix curs havien ampliat l’equipament informàtic amb sis o vuit ordinadors nous. Després d’una breu estona parlant sobre la imparable repercussió que anava adquirint la tecnologia junt a Internet, tant al nostre professor de la denominada àrea curricular, Paco Micó Mateu, del qual més avant us en parlaré, com a aquell grup d’uns/es 18 alumnes aproximadament que formàvem part de l’optativa al 2009, se’ls ocorregué la innovadora idea de crear un Blog en el que compartiríem totes i cadascuna de les vivències relacionades amb l’activitat física i l’esport que gaudiríem durant la resta de mesos fins a Juny, el mes que ens marcava el nostre futur ja que ens enfrontàvem a les P.A.U. Una vegada crearem amb un determinat usuari i contrasenya el compte d’accés a la citada plataforma virtual, aprenguérem els primers passos de navegació i confecció del disseny del mateix. Uns dies més tard, el Blog encara no relluïa amb a penes continguts, notícies vinculades amb l’E.F. o inclús imatges de la pràctica d’activitat física diària. No obstant això, no havia passat ni el primer mes des de que començàrem a fer-ne us de les noves tecnologies, que el nostre diari personal online ja incloïa comentaris personals acosta dels articles de premsa esportiva i preguntes formulades pel nostre professor, descripcions de les sessions que planificarem i duguérem a terme (agafant el rol de docents especialistes) per a la resta del grup sobre distintes modalitats esportives i la pujada d’arxius que reflectien la recerca i la selecció d’informació en fonts fiables per a desenvolupar els nostres treballs grupals. També al llarg del curs ens ensenyàvem a posar un comptador de visites i les seues corresponents ubicacions fent referència als diferents llocs de connexió, música de fons, vídeos que tingueren a veure amb els que anàvem experimentant i sobretot la immensa quantitat de fotografies que mostraven la riquesa d’aprenentatge composta per un estil de vida saludable, augment de les relacions interpersonals amb els companys/es dels dos grups de 2n de Batxillerat, el joc net, la desconnexió de l’horari acadèmic i la diversió practicant la gran quantitat de bloc de continguts pràctics en les quatre hores setmanes i una sèrie d’activitats complementàries que vàrem fer aquell any, entre les que destaque: el dia de la Pau, la marxa senderista a la penya Sant Dídac, el matí a les instal·lacions d’AquaSport i la sortida en bicicleta fins la població de Vallada. I de tot el nomenat... si! han passat ja deu anys. En l’actualitat i concretament fa tres anys estic vivint totes eixes experiències educatives alhora que esportives des d’un altre punt de vista, degut a que en Setembre de 2015 vaig començar una nova etapa a la meua vida com a professor de Primària i Secundària al Col·legi Claret de Xàtiva. Sembla curiós però amb tan sols vint-i-tres anys vaig poder realitzar el meu somni de ser docent especialista d’Educació Física no sols per una persona en concret, sinó més bé per unes quantes. En primer lloc gràcies al suport dels meus pares i familiars. Així i tot el meu èxit professional també és degut al referent que vaig tenir com a exalumne al Sivera Font de Canals i que continue tenint com a company de professió i amic. Paco Micó Mateu, l’exemple de docent que per molts anys que passen, viu cada dia amb la màxima il·lusió l’experiència de preparar i dur a terme mitjançant la formació i innovació una sessió d’Educació Física per al seu alumnat amb l’única finalitat que es gaudisca practicant activitat física en el context educatiu. D’aquesta manera i durant els tres cursos acadèmics que porte al denominat centre educatiu de Xàtiva, les noves tecnologies estan ben presents a qualsevol assignatura del currículum i especialment a E.F. amb un ús diari per part del professorat i l’alumnat: plataforma Moodle, tablets, projectors, pantalles de projecció, pissarres digitals, aplicacions de comunicació amb les famílies (TokAppSchool), la creació d’un correu electrònic per cada alumne/a i l’ús de dispositius com els pulsòmetres o polseres d’activitat per mesurar la freqüència cardíaca a temps real durant la pràctica esportiva. Per això mateix, les T.I.C. han donat pas a una autèntica revolució digital que cada any van tenint més presència a qualsevol àmbit de la nostra societat. Per a concloure, volia donar de nou les gràcies al meu company Pacó Micó Mateu per donar-me la possibilitat d’escriure aquest article just deu anys després de la creació del Blog a l’optativa d’E.F. un 15 de Gener de l’any 2009.

martes, 22 de enero de 2019

Ara que fa 10 anys.....Jenny Serradell

Hola, sóc Jennifer Serradell Gandia, exalumna de l’IES Sivera Font a Canals. Fa uns dies vaig rebre notícies de Paco (professor d’Educació Física d’aquest centre i antic professor meu) donat que el passat 15 de Gener es complien 10 anys del començament del blog que vàrem crear en 2009. En eixe moment jo cursava l'optativa d'Educació física en 2º de batxiller i vaig ser partícip d’aquest, per tant ha sigut tota una sorpresa i alegria saber que encara segueix en funcionament. Quan vaig pensar en eixos anys vaig tancar els ulls i doní una vista a rere, tenint dintre meu sentiments trobats d’alegria i d’enyorança al mateix temps. Per aquells temps era la primera vegada que creàvem un blog, de fet per a mi va ser un dels meus primers contactes amb les Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) a l’educació. Recorde que aquest recurs va ser molt motivador per a mi i els meus companys perquè ens oferien la possibilitat de compartir coneixements, publicar imatges de les activitats realitzades i, a la vegada, interaccionar amb els altres. Paco sempre ens va guiar en aquest procés i no únicament amb el recurs del blog, sinó amb molts més mètodes innovadors que fan que l’ensenyança de l’Educació física siga un aprenentatge vertaderament significatiu que ens serveix per aplicar-ho en un futur. Vos convide al fet que quan estigueu en classe d'E.F vos pareu un minut a observar i podreu veure tot el que ens aporta aquesta assignatura. Personalment m'ha ajudat a conéixer-me millor, guanyar confiança, adquirir hàbits saludables, evitar lesions i, sobretot, desenvolupar valors com la igualtat, la cooperació i el treball en equip. A més, m’agradaria compartir amb vosaltres que des de ben xicoteta somiava en ser professora d'Educació Física i tal com anaven passant anys, més motius trobava per a lluitar per aquest somni. He de reconéixer que no ha sigut un camí fàcil però, malgrat açò, si està sent un camí bonic he aprés molt i espere continuar fent-ho al llarg dels anys. Actualment, sóc professora interina en la Comunitat Valenciana i aquest any impartisc classes d'E.F en el centre Fe Anàssim, pertanyent al Francesc Gil de Canals i està sent una experiència molt enriquidora per a mi. Sé que molts de vosaltres esteu cursant 2 de batxiller i pròximament se vos presenten nous reptes. Per això, des de la meua experiència personal m’agradaria donar-vos un consell i és que gaudiu al màxim de tots els moments i que vos recolzeu en les classes Educació Física així com en el vostre professor. Finalment m'agradaria afegir una frase de Nelson Mandela que diu així: “L'exercici és la clau per a la salut física i de la ment” Una fort abraçada, Jennifer.

martes, 15 de enero de 2019

lunes, 14 de enero de 2019

Comença un nou Curs escolar: 2010/11

Et va agradar l'eixida a València ?

Esguince de Tobillo Esguince de Tobillo yucaeros Esguince de tobillo en el deporte

¿ i tú qué opines ?

Explotación en el deporte infantil Ignacio, Jenny i Jesi

">

Explotación deportiva a niños

Sueños olímpicos

ACROGYM de gran nivell

Powerpoint de lessions de genoll fet per Ignacio, Jenny i Jesy

Rugby hugo jenny

Power point basquet: Begoña P. Jennifer M.

Qué et pareix la proposta de fer una SEMANA D'EXAMENS al tercer trimestre?

Consideres convenient la setmana d'examens a 2n de Batx?

¿Et va agradar la Comunicació relacionada en els "Blogs" aplicats a l'aula d'E.F. ?

CIRCUIT DE CONDICIÓ FÍSICA (Aitor y Marta)

CONDICIÓ FÍSICA (Marta y Aitor)

Condició física i salud(Marta B.i Raquel)