EL QUE NO VA PODER SER

 

Lamentablement a nivell personal i professional tots sabem el que ha significat el COVID 19 aquest any en les nostres vides, però també va repercutir negativament en el nostre Centre. 

Anàvem a celebrar i commemorar el 25é aniversari del mateix i teniem previstes moltes propostes i activitats que van quedar paralitazades.

Des d’ací, el màxim agraïment a totes aquelles persones que van col.laborar per a que aquest aconteciment fora possible.

Tantes il.lusions compartides van quedar submergides, com el Titànic, en el fons de l’oceà i hui vull rescatar un text elaborat per l’alumnat que en el seu dia, ens va deixar bocabadats i meravellats amb la seua representació al gimnàs, davant de pares, mares i familiars en un ambient festiu i educatiu inesborrable.

Eren les primeres generacions del Sivera Font que ens van contagiar d’energia i vitalitat per fer un centre diferent i referent. A dia de hui, segueix latent el seu llegat i la seua impronta, així com la de tota la comunitat educativa que ha format part de la història d’este centre al llarg d’aquestos anys.

PER A TOTS I TOTES MOLTA SALUT !!!

25 ANYS DEL CENTRE, 25 ANYS D’UNA GRAN EXPERIÈNCIA

Era l’any 1995. Un grup de joves començaven l’institut amb il·lusió, amb expectativa i amb l’afegit de ser de les primeres promocions del Sivera Font. Cadascun veníem d’un col·legi diferent, i pensàvem que podria ser difícil tornar a conformar un grup amb bons amics. El que no sabíem era que viuríem una de les etapes més boniques i enriquidores de la nostra vida.

Han passat 25 anys i, si fem la vista enrere, podem dir que vam ser molt afortunats per molts motius: pels professors que vam tindre, per la unió que vam aconseguir i perquè vam fer d’aquells anys una gran experiència que recordem amb gran estima i nostàlgia.

Vam ser dels primers en omplir les aules, i també vam ser els primers alumnes per a alguns professors, com per al molt jove Paco Micó, a qui li deguem moltes coses. Per a la gran majoria va ser un professor que ens educava físicament com fins ara no ho havia fet ningú. “Vam aprendre danses del món, balls de saló, tota classe d’esports, i inclús, vam fer teatre. Paco ens va transmetre que la constància havia de ser una màxima en la nostra vida, una lliçó que després ens ha servit molt al llarg dels anys” (Clara Faura).

Un aprenentatge que també va tindre com a protagonista la passió en la qual els professors impartien les seues assignatures. “M’encantaven les classes de Lourdes per tot el que transmetia. Les seues explicacions demostraven el seu amor i admiració per l’art, i aconseguia que ens contagiarem. De fet, per a mi va ser un al·licient per viatjar i conèixer altres cultures” (Susana Collado).

Una etapa plena de noves experiències. “Recorde la il·lusió que em va fer tindre un professor natiu d’anglès, Thomas Mattingley. Arrel de les seues classes vaig decidir viatjar un estiu a Anglaterra per aprendre l’idioma i, fins i tot, em vaig plantejar estudiar filologia anglesa. Per a mi va ser un impuls a començar a obrir el camí cap a altres llocs del món” (Amparo Durá).

Uns anys als quals vam descobrir vocacions, que anaven conformant el camí que després cadascú anava a prendre. “Vaig començar a pensar en estudiar periodisme gràcies a les classes de Neus, professora de castellà. L’entusiasme per escriure i per la llengua va nàixer a les seues classes. Em va ajudar a confiar en mi mateix, en que podia fer-ho bé. No sols era qüestió d’estudiar, sinó de creure en un mateix. Sempre li estaré agraïda” (Carmen Chover).

I en un moment de presa de decisions, vam tindre el recolzament necessari i un gran suport d’orientació. “Recorde el dia que ens van donar les notes de selectivitat i havíem de seleccionar la carrera universitària. Ens vam concentrar en la secretaria del centre i, en el meu cas, que estava totalment desorientada, vaig buscar l’ajuda del nostre professor de física, Xavier. Em va ajudar a escollir l’enginyeria i l’ordre de la llista de preferència. Un de tants moments que demostra el coneixement que els professors tenien dels alumnes i la proximitat que hi havia entre alumes i professorat” (Pamela García).

Vam aprendre també grans valors gràcies als professors, que ens van inculcar la importància de ser bones persones, respectuosos uns amb els altres, companys en totes les circumstàncies i empàtics. “En una època de la nostra vida en la que tot està tan a flor de pell, va ser tota una vivència descobrir de la mà dels professors que tot eren sentiments: el valor, el sentit de la responsabilitat... En el meu cas, Neus, professora de valencià, em va ensenyar a pilotar impulsos i pensar de forma conseqüent, a treballar cada dia en ser aquella persona que de major ens agradaria ser. Quan es mira més enllà d’ensenyar el que als llibres de text apareix, és quan realment fem un alt en el camí i aprenem” (Maria Micó).

Una etapa de creixement personal i que aniria formant les persones que ara som. “Entràrem sent uns/es xiquets/es i eixírem amb un nivell de maduració necessari per poder-nos enfrontar a la vida, a eixir de la nostra zona de confort, a prendre decisions, a valorar, a respectar, tindre inquietuds i metes, i sobretot, voler aprendre més. Tot açò va ser possible gràcies a la devoció d’ensenyar que molt del nostre professorat ens va transmetre. Eixes experiències, moltes divertides i dinàmiques, rebudes com alumnes, anaven guardant-se automàticament als records de la nostra memòria selectiva i crítica. N’estic segura que la memòria visual i escrita d’aquesta etapa a l’IES va sumar part en la decisió de dedicar-me a la docència” (Mar Sancho).

Moments de grans descobriments i vivències que han quedat gravats a la nostra memòria. “Guarde un gran record del Sivera Font i de tots els professors. Les classes de matemàtiques, que tant m’agradaven, i fins i tot el carinyós ‘collins, collins’ i ‘ja està bé’ de Ricardo quan no ateníem el suficient. La passió de Neus per la literatura, podies estar hores escoltant-la. A Paco, que ens va fer ballar, nadar, anar en bici, llegir un mapa, riure i adorar l’educació física. Les ulleres de pasta de Salomé, que ens va ajudar a anar a Irlanda a aprendre anglès i, pot ser, va canviar la meua vida, ja que continue vivint pel món. A tots ells, gràcies, per ajudar-nos a créixer i fer del nostre pas pel Sivera Font un record molt feliç” (Almudena Biosca).

I cert és que van ser anys de molt d’estudi, però també de diversió. “Tornaria a eixos anys en els ulls tancats. Vam crear un entorn meravellós, ple de vida. I no va ser sols obra nostra, uns professors joves i amb moltes ganes i il·lusió van ser una part important de l’equació. Apreníem junts i, evidentment i sense perdre el respecte que mereixien, els professors es van convertir en amics, companys i guies” (Analia Ferrer).

En definitiva, una etapa en la qual es van forjar amistats per sempre, basades en un respecte mutu, i amb moments plens de generositat i responsabilitat. “En el Sivera Font vam viure, segurament, alguns dels millors moments i anys de la nostra vida. Anys als quals vam aprendre a aprendre, a voler, a compartir, a somiar i sobre tot, a viure” (Alberto Aparicio).

Començavem així a escriure la història d’este meravellós centre al que, esta representació de l’alumnat, felicitem efusivament en este 25 aniversari.