En primer lloc vuic dedicar aquestes línies al 15e
Aniversari del Blog d’Educació Física del Sivera Font. Aquest blog va ser
una idea innovadora en aquells temps, que és va crear amb la finalitat en que
tots/es ens sentirem reflectits i poguérem ser partícips d’ell i que tantes
generacions d’alumnes hagen pogut gaudir-lo. Desitge de tot cor que continue
aquesta iniciativa que és va iniciar fa 15 anys i que a dia de hui encara
perdura.
Voldria explicar a grans trets com vaig arribar a
ser l’educador del Sivera Font. Tot comença amb un xiquet amb Necessitats
Educatives Especials que necessitava un educador per al curs. Des del primer
moment vaig connectar amb ell i amb el pas del temps vaig aprendre molt i em va
ensenyar a veure la vida d’altra forma, ja que, per a ell no li importaven les
dificultats que tinguera, sempre estava amb un somriure i predisposat a fer tot
el que fora. Per això té tot el meu reconeixement i admiració.
Però malauradament aquest curs ja no està a
l’institut. Aleshores per la decisió d’algunes persones els meus serveis com a
educador ja no feien falta. Quan en la meua opinió, actualment al centre existeixen
necessitats educatives que tenen que ser cobertes per l’educador.
Tot i això jo no em vaig rendir, sobre no fer falta, vaig seguir realitzant les meues funcions. Vaig tindre la oportunitat de poder estar a les classes d’Educació Física gràcies a la confiança que Paco va dipositar en mi, en pràcticament un desconegut. Durant aquests mesos amb ell he aprés molt, no solament a les classes en sí, sinó com a persona.
És una persona
atenta i que es preocupa pels demés, açò fa que els que estem al seu voltat
estiguem a gust i també puguem confiar amb ell. Davant les dificultats es un
home que lluita pel que es just i sempre està disposat a ajudar a tots els que
ho necessiten. Per tot això i molt més li done les gràcies.
Per últim, i no menys important, vuic donar un
agraïment especial als alumnes, que són el motor que fan tot açò possible. Tot
el que he fet ha sigut per ells/es, sense ningun tipus d’interès personal.
Durant estos mesos he estat molt a gust i heu sigut el motiu pel qual m’alçava
dia a dia amb ganes d’estar amb vosaltres, fins al punt de poder parlar
obertament de moltes coses, m’heu fet sentir com un més i això es d’agrair.
Trobaré a faltar les converses que teníem als patis, les hores de guàrdia, les
eixides al poliesportiu, la excursió de les danses a València i moltes coses
més que quedaran gravades al meu cor. Sé que açò no es un acomiadament perquè sé
que ens anem a tornar a veure i em tindreu ací per al que faja falta. Sempre
estaré orgullós de vosaltres i vos portaré al cor.
MIGUEL SAN PEDRO GALÁN
No hay comentarios:
Publicar un comentario