Conta la història que un vell jardiner va passar 32 anys plantant llavors en un immens jardí de terra eixuta. Quan va començar, sent encara molt jove, molts li deien que estava perdent el temps, que aquells arbres potser mai donarien fruit i que ningú arribaria a gaudir de la seua ombra.
Però el jardiner, sense fer cas de les paraules, va continuar treballant en silenci. Cada dia regava les plantes, cuidava amb paciència cada xicotet brot i anotava en un quadern el dia que florava cadascuna. Sabia que els grans canvis no es veuen d’un dia per l’altre, sinó que necessiten temps, constància i dedicació.
El dia de la seua jubilació, el jardiner va mirar al seu voltant i es va adonar que ja no quedava ni rastre d’aquella terra eixuta. Davant dels seus ulls s’alçava un bosc immens i ple de vida: roures forts i majestuosos, flors plenes de colors i ocells que cantaven entre les branques dels arbres que ell mateix havia vist nàixer.
Eixe jardí ha sigut l’IES Sivera Font, i aquest blog ha sigut el meu quadern de notes: un lloc on he anat guardant, amb estima, la bellesa de cada floració, cada història, cada moment i cada persona que ha deixat una petjada en aquest camí.
Ara, com a últim desig, abans que el silenci s’apodere d’aquest espai, vull adreçar-me a les futures generacions de l’institut i demanar-los que mantinguen sempre encesa la flama de la nostra identitat.
No deixeu mai de contar la vostra història, de documentar la vostra vida, de donar veu als vostres somnis i de cuidar aquest centre que, d’una manera o d’una altra, acabarà formant part de vosaltres.
Continueu escrivint les pàgines del demà amb la mateixa il·lusió, el mateix compromís i el mateix orgull amb què nosaltres hem guardat les d’ahir.
Me’n vaig cap a una nova etapa: una etapa de descans, de llibertat i de pau, però també d’agraïment. Perquè quan mire enrere, no veig només anys de treball: veig persones, somriures, projectes, aprenentatges, il·lusions i infinitat de moments que ja formen part de mi.
El jardí continuarà florint, el miraré des de la distància i somriuré, perquè sabré que una part de la meua vida va florir ací. Altres mans en tindran cura, altres persones hi plantaran noves llavors i altres històries ompliran les seues pàgines.
Però una part de mi quedarà sempre ací, entre els arbres, les flors i les paraules, perquè hi ha llocs que no abandonem mai del tot: simplement els portem amb nosaltres.
Gràcies per haver format part del meu jardí. 🌱
La meua història amb Canals va anar molt més enllà dels estudis, ací vaig aprendre, vaig créixer, em vaig formar com a persona i també vaig tindre l’oportunitat de treballar.
Van ser anys de joventut, d’esforç, d’aprenentatges, d’amistats i de moltes experiències que, amb el pas del temps, s’han convertit en records molt especials.
Aquell jove que un dia va arribar a Canals ple d’il·lusions, el recorde amb estima i amb una certa enyorança, perquè hi ha etapes de la vida que passen una sola vegada, però que es queden per sempre dins del cor.
Canals va ser una part important del meu camí, entre els estudis i el treball vaig anar construint, poc a poc, la persona que soc hui.
Per això, quan mire enrere, sent que una part de la meua vida sempre estarà lligada a aquest poble i a tots els moments que hi vaig viure.
Moltes gràcies per tot, perquè "l'agraïment és la memória del cor" !!!
