Com podem observar,les gràfiques ens representen els efectes dels diferents ritmes d'aplicació de les càrregues d'entrenament. El que ens expliquen es que per a millorar i augmentar el rendiment de l'organisme hi ha que relitzar exercicis i càrregues cada vegada amb més intensitat,respectant sempre les fases de recuperació,per tal que el cos responga positiva ment i es produisca un augment del rendiment i de la forma física. Per el contrari,si sempre realitzes els exercicis amb la mateixa intensitat no millorará mai el rendiment ni la forma física i a més,si els exercicis i càrreques son molt espaciades,això afectarà negativament en l'organisme produint en aquest,un desdcens del rendiment i de la forma física.
>En la primera imatge observem una serie de gràfiques referides a la sobrecompensacio. En la A es mostra les 3 fases de la sobrecompensació (desgast, recuperacio i supercompensaciò), en la B es produexi una bona sobrecompensaciò aumentant el rendiment, en la C es produeix una sobrecompensaciò però en aquest cas amb la disminuciò del rendiment i per últim en la D es produeix una mala sobrecompensaciò. >En la segona imatge s'observa l'esquema de les fases de la supercompensaciò. En primer lloc es produeix el desgast, seguidament la restauraciò i aquesta dona lloc a la supercompensaciò i per finalitzar es torna a la fase de calma.
Carla Perez Soler: En la gráfica A tenim una sobrecompensació produida despres de fer un exercici físic determinat. En la gráfica B observem una clara sobrecompensació que es deu a un aument progresiu i adequat del volum o la intensita en l'exercici físic que estem realitzant i també a que hi ha un temps suficient entre cada sessió. Pel que fa a la gráfica C diem que hi ha un exces d'entrenament i per aquesta raó es produeix tot el contrari a la supercompensació. Per últim en la gráfica D trobem que no hi ha cap progres en el nivell de l'exercici tot i que es produeix una correcta supercompensació pero no hi ha aument ni en el volum ni en la intensitat, per aixó es mante un nivell constant.
En aquestes grafiques podem veure els diferents efectes que pateix el nostre cos a l'hora d'iniciar una cárrega d'entrenament. A la primera fotografia podem observar una seria de imatges les quals fan referència a la sobrecompensacio. En la imatge A ens monstra les diferents fases d'aquesta sobrecompensacio, les quals son primerament el rebuig a la activitat, seguit per la aclimatacio del cos a aquesta activitat i finalment la supercompensacio. A imatge B ens monstra una bona sobrecompensacio amb una elevacio del rendiment. A la imatge C es produeix igualment una sobrecompensacio(en aquest cas amb disminucio del rendiment). A la imatge D per ultim, ens trobem amb una mala sobrecompensacio. A la segona fotografia podem observer un esquema amb les fases de la supercompensacio. Primerament es produeix el rebuig, seguit per la asimilacio de l'activitat i aquesta dona lloc posteriorment a la supercompensacio, finalment la tornada a la calma.
Carles Espinosa Morant
ResponderEliminarCom podem observar,les gràfiques ens representen els efectes dels diferents ritmes d'aplicació de les càrregues d'entrenament.
El que ens expliquen es que per a millorar i augmentar el rendiment de l'organisme hi ha que relitzar exercicis i càrregues cada vegada amb més intensitat,respectant sempre les fases de recuperació,per tal que el cos responga positiva ment i es produisca un augment del rendiment i de la forma física.
Per el contrari,si sempre realitzes els exercicis amb la mateixa intensitat no millorará mai el rendiment ni la forma física i a més,si els exercicis i càrreques son molt espaciades,això afectarà negativament en l'organisme produint en aquest,un desdcens del rendiment i de la forma física.
Sergio Moreno 2BS
ResponderEliminar>En la primera imatge observem una serie de gràfiques referides a la sobrecompensacio. En la A es mostra les 3 fases de la sobrecompensació (desgast, recuperacio i supercompensaciò), en la B es produexi una bona sobrecompensaciò aumentant el rendiment, en la C es produeix una sobrecompensaciò però en aquest cas amb la disminuciò del rendiment i per últim en la D es produeix una mala sobrecompensaciò.
>En la segona imatge s'observa l'esquema de les fases de la supercompensaciò. En primer lloc es produeix el desgast, seguidament la restauraciò i aquesta dona lloc a la supercompensaciò i per finalitzar es torna a la fase de calma.
Carla Perez Soler:
ResponderEliminarEn la gráfica A tenim una sobrecompensació produida despres de fer un exercici físic determinat.
En la gráfica B observem una clara sobrecompensació que es deu a un aument progresiu i adequat del volum o la intensita en l'exercici físic que estem realitzant i també a que hi ha un temps suficient entre cada sessió.
Pel que fa a la gráfica C diem que hi ha un exces d'entrenament i per aquesta raó es produeix tot el contrari a la supercompensació.
Per últim en la gráfica D trobem que no hi ha cap progres en el nivell de l'exercici tot i que es produeix una correcta supercompensació pero no hi ha aument ni en el volum ni en la intensitat, per aixó es mante un nivell constant.
lara martinez 2Bh
ResponderEliminaren la primera imatge trobem diferents grafiques de la sobrecompensació
A: hi ha una adecuadan sobrecompensació amb desgast recuperació i sobrecompensació
B: ens mostra un bon metode en el qual augmenta el rendiment
C:en questa pasa tot el contrari el rendiment baixa
D:es produeix una mala supercompensació per que te pujades i baixades molt inestables
i finalment l'altra imatge ens mostra el model correcte de supercompensació desgast, recuperació i supercompensació
En aquestes grafiques podem veure els diferents efectes que pateix el nostre cos a l'hora d'iniciar una cárrega d'entrenament. A la primera fotografia podem observar una seria de imatges les quals fan referència a la sobrecompensacio. En la imatge A ens monstra les diferents fases d'aquesta sobrecompensacio, les quals son primerament el rebuig a la activitat, seguit per la aclimatacio del cos a aquesta activitat i finalment la supercompensacio. A imatge B ens monstra una bona sobrecompensacio amb una elevacio del rendiment. A la imatge C es produeix igualment una sobrecompensacio(en aquest cas amb disminucio del rendiment). A la imatge D per ultim, ens trobem amb una mala sobrecompensacio. A la segona fotografia podem observer un esquema amb les fases de la supercompensacio. Primerament es produeix el rebuig, seguit per la asimilacio de l'activitat i aquesta dona lloc posteriorment a la supercompensacio, finalment la tornada a la calma.
ResponderEliminarHugo Violero Albiñana 2BATX