Despres d'estar a classe i provar a ser nosaltres els profesors de totes les activitats hem valorat tot el que costa la organització, el temps que ha de durar una classe i el que costa tot. Després de tot no ens ha costat tant ja que els nostres companys havien de passar per ejercir de "profes" també i han cooperat sense possar cap inconvenient. El que més ens ha costat globalment ha sigut la improvisació que haviem de fer a cada classe que hi faltava algun alumne, despres el que més hem intentat ha sigut motivar-nos entre tots "profes i alumnes" ja que es la primera vegada que som nosaltres els que controlem el temps, els alumnes, material, en general una classe. Es un bon métode per a que els alumnes trenquen un poc el gel i s'incorporen de forma natural a donar una classe com a profesors o alumnes. Ara bé ja sabem el esforç que comporta tot açò i ens ha ensenyat a valorar un poc més les clases, despres de tot la nostra millor classe va ser la primera, ja que estavem convençuts que tot anava a eixir, les altres dos van ser un poc menys dinàmiques i va faltar un poc de organització però podem dir que per a ser la primera classe donada davant dels alumnes hem aprés com eixir endavant.
Els profes de volei: Alba Pla, Cristian i Alba Soler
No hay comentarios:
Publicar un comentario